“Vaig arribar al barri amb quatre anys. De gran, em vaig fer infermera i em vaig implicar a fons en el moviment veïnal. Si es van aconseguir millores en serveis de salut, educació i habitatge és perquè ens vam unir i organitzar. Avui, ho hauríem de tornar a fer.”

“Érem fills de treballadors i recordo molt de carinyo i amor durant la meva infantesa. Però hi havia coses de les quals mai es parlava o es parlava en veu baixa. Ara he pogut esbrinar i comprendre d’on venia aquell silenci.”

“Un barri és la teva vida. De nen, aconseguia menjar pujant a la bateria antiaèria. Allí, els soldats em ficaven menjar en un pot. I una cosa que molts no saben: vaig anar a Madrid perquè ens donessin el permís per cantar la Santa Espina per primera vegada a Barcelona amb el grup coral La Flor de la Parrala.”

“Estem molt contents d’haver vingut a Barcelona. El balanç és boníssim, hem fet les nostres famílies, els meus fills estan bé, tenen les seves feines, i aquí estem ja per a quan ens portin a l’altre món.”

“He estat molts anys i la gent va acollir-me molt bé, tant a mi com als meus pares. Només tinc que donar les gràcies a Can Baró”

“Quan vaig arribar aquí tot era més solitari. Tot era camp, herbes, només les torres. Baixava a comprar als pagesos quan venien al carrer Camèlies. Ara tinc una parada de bus a la porta i tot és més fàcil. A Can Baró s’hi està bé i no hi ha la pol·lució que hi ha al centre de Barcelona.”

“Tot era nou, tot era modern, tot s’estrenava, érem joves i tenir un pis per a la família era prosperar. Avui estic content de viure aquí, porto més de 50 anys i soc feliç. Visca Can Baró!”

“Hem aconseguit millores perquè hi ha hagut gent amb ganes de fer coses, que treballa i està a sobre. Arran de fer la primera comunitat de veïns de Vista Park, tinc amics que han quedat de la família.”