Davant la manca d’habitatge que hi havia a Barcelona als anys cinquanta, els Lluïsos, el Centre Moral i Instructiu, el Cercle Catòlic i l’Orfeó Gracienc, totes del barri de Gràcia, van crear el 1958 la Cooperativa Gracienca d’Habitatges per construir pisos a preus assequibles.

La primera promoció es va fer en uns terrenys cedits pel Patronat de l’Habitatge, a la cantonada de la Travessera de Dalt amb Ca l’Alegre de Dalt. Però com que el preu del sòl era car, algunes de les noves promocions van haver de buscar terrenys fora del districte. 

En la recerca, es van trobar terrenys més barats a la falda del turó de la Rovira, al lloc que havia ocupat fins al 1967  la pedrera de Can Baró. Així doncs, entre els carrers Tenerife, Francesc Alegre i la plaça Font Castellana, es van construir 6 blocs de 12 plantes i 338 pisos que van ser habitats a partir del 1971. En pocs mesos, la població de Can Baró va créixer prop d’un miler de persones.