Crònica de l'associacionisme a Font Castellana
Històries que guarda l'arxiu del Local Social dels blocs de Font Castellana
Xavier Oliveras, veí de Can Baró, un dels primers habitants dels blocs de la Font Castellana, fa una crònica del moviment veïnal a partir dels documents arxivats al Local Social de Francesc Alegre 27, baixos.
Evolució de l'associació veïnal entre 1971 i 2011
Les dades s’han extret dels dos llibres d’actes de l’Associació de Propietaris de Francesc Alegre del 19 al 33
La Cooperativa compra els terrenys de la pedrera de Can Baró a l'Ajuntament de Barcelona
La Cooperativa Graciense de Viviendas va adquirir els terrenys de l’antiga pedrera de Can Baró que pertanyien a l’Ajuntament de Barcelona, ubicats entre la plaça de la Font Castellana, carrer Tenerife i Francesc Alegre, per construir 338 habitatges de protecció oficial pels socis cooperativistes.
Assumir de manera conjunta les despeses de manteniment, una font de conflictes
Cap al 1999, els veïns de la zona baixa del conjunt dels blocs Francesc Alegre 5,7,9 i 11 i Tenerife 2,4,6 i 8 proposen que cada bloc es cuidi del manteniment del seu entorn. Arran de la proposta, l’antiga associació de propietaris es dissol, però els veïns de la part de dalt dels blocs, amb més zones comunes i jardins al voltant, decideix constituir-se com “Associació de Propietaris de Francesc Alegre del 19 al 33” amb la finalitat de compartir les despeses del manteniment. La primera acta constitutiva de la nova associació té data de 16 de juny de 1999.
El 2005, tal com es recull a l’assemblea ordinària del 4 de maig, apareix el problema de la manca de voluntaris pel relleu de la junta. S’acorda enviar una comunicació escrita als 170 veïns convocant-los a una assemblea extraordinària pel 26 de maig de 2005, a fi de decidir el futur de l’associació, i s’arriba a l’acord de cobrir els càrrecs, a falta de voluntaris, de manera rotativa i per blocs.
Un any després, segons l’acta de l’assemblea del 5 d’octubre de 2006, es planteja com un problema comunitari les goteres que fa anys que pateixen els pàrquings situats sota els blocs 23, 25, 27 i 29. Entre aquests blocs hi ha el jardí Narcís Boloix amb plantes i arbres. Presumiblement, la solera s’ha deteriorat i es produeixen filtracions. La consulta als especialistes per solucionar el problema té un pressupost de 17.740,00 €.
La junta proposa la possibilitat de pagar-ho comunitàriament amb el següent repartiment: habitatges i locals el 77,04%, els pàrquings el 19,18% i els trasters el 3,78%. L’assemblea aprova la mesura i la junta ho trasllada als presidents de cada bloc perquè ho consultin amb els seus veïns.
Sense donar temps a portar a terme les consultes, un veí presenta una demanda judicial d’impugnació dels acords aprovats a l’assemblea. Se li demana que la retiri per negociar altres solucions, però el veí es nega, ja que considera que el dia de l’assemblea se’l va amenaçar. La junta constata que no pot anar a un judici perquè l’associació no podria assumir el cost que suposaria i acaba acceptant que sigui la unitat registral afectada per les goteres, que componen els blocs 23, 25, 27 i 29, qui assumeixi el cost de la reparació.
Es pot dir que aquest conflicte amb les goteres i la demanda judicial deixa “tocada” l’Associació de Propietaris de Francesc Alegre del 19 al 33. Malgrat tot, segueix actuant, però davant la falta continuada de voluntaris per renovar la junta, es decideix la dissolució en l’assemblea extraordinària del 24 de març de 2011.
Afegir per acabar, que amb data de 2025, la unitat registral dels blocs 23, 35 27 i 29 es fan càrrec de les zones enjardinades que els hi correspon, el 31 i 33 comparteixen despeses quant al jardí que tenen davant de casa i pel que fa al local social, que és als baixos del 27, es manté amb una quota que paga cada bloc.
La controvèrsia d'uns barracons per ubicar temporalment barraquistes
Tot el procés de l’afer barracons està ben documentat a l’arxiu corresponent i desat a la seu del Local Social, Francesc Alegre 27, baixos.
Transcripció del document emès per l’Ajuntament el 9 de maig de 1979 i signat per l’alcalde Narcís Serra
L’Ajuntament de Barcelona, en data 24 d’agost de 1977 convingué amb l’Instituto Nacional de la Vivienda, la construcció de 163 nous habitatges per reallotjar la població que viu en barraques en el Carmel.
En dates 7 de juliol de 1971, 23 de maig de 1978 i 1 de juny de 1978, adquirí les tres finques entre els carrers de Ramón Casellas – Joan Cortada – José Millán i Carretera del Carmelo, per fer front al citat conveni; i en data gener de 1979 reallotjà, prèvia adquisició en juliol de 1978 dels habitatges de renda limitada que quedaven lliures a Canyelles, de tota la població que va ser possible (57 famílies).
El “ministerio” no ha acordat la construcció dels habitatges pel fet que encara romanen 23 famílies en barraques, essent impossible lliurar l’acta de replanteig que desencadena la consignació del projecte de construcció, tècnicament ja aprovat, en tant aquest Ajuntament no doni provisionalment sostre a les esmentades famílies.
A tal fi, l’anterior administració, en data 26 de febrer de 1979 prengué l’acord de contractar amb Construccions Aragón i per un muntant de 9.107.735 ptes. la construcció, en l’únic terreny municipal del sector que no estava destinat a carrer, i sense obstaculitzar la construcció d’un conjunt poliesportiu, al costat de la unitat residencial de la Font Castellana, dels esmentats 23 allotjaments provisionals.
Aquesta administració, en virtut de la clàusula tercera del conveni que facilita a aquest municipi a designar les famílies objecte de l’adjudicació de les dites noves vivendes, es compromet que per cap concepte, ni allotjament de força major, reallotjarà altres famílies en els esmentats allotjaments provisionals, que les exigides per la construcció dels nous habitatges pels barraquistes del Carmel, passant una vegada construïdes a llur immediata demolició.”
Els diaris de l'època van recollir el conflicte
El document de l’Ajuntament signat per Narcís Serra el 1979 va ser rebut per l’Associació de Propietaris de Font Castellana com un autèntic escàndol perquè es pretenia instal·lar uns barracons per a 25 famílies barraquistes, pendents de reallotjament, en els terrenys que havien estat prèviament assignats pel mateix consistori a la construcció d’unes pistes esportives. Per tant, la promesa de provisionalitat que oferia l’Ajuntament no era considerada ja suficient garantia a causa de la desconfiança en la seva paraula.
L’Associació va denunciar la situació a través dels mitjans, sobretot premsa escrita, i fins i tot va enviar un telegrama a la Casa Reial perquè fes mediació. El rei no va respondre.
Finalment, i després de llargues negociacions amb l’Ajuntament, l’Associació va acceptar els barracons amb el compromís de la demolició immediata dels mateixos una vegada que les famílies anessin als habitatges projectats. Malgrat això, alguns veïns més radicalitzats van interrompre les obres de la construcció dels barracons en dues ocasions.
Els barracons es van construir i les 25 famílies els van ocupar provisionalment durant un parell d’anys, esperant que acabés la construcció dels blocs de Raimon Casellas, coneguts com “els pisos verds”, on tenien previst anar a viure.
Val la pena fer constar que en aquells dos anys la convivència entre el veïnat de Font Castellana i els exbarraquistes no va generar cap mena de conflicte i sí més d’una amistat.
El Casalet, una iniciativa de l'Associació de Veïns de Font Castellana
Les dades s’han tret del núm. 5 i 6 del butlletí “Turó de la Rovira- portaveu de l’Associació de Veïns Font Castellana“, del que se’n van editar 12 números, que van d’abril de 1992 al desembre de 1995, enquadernats i desats a l’arxiu del local social de Francesc Alegre 27 baixos.
Extractes del publicat a "Turó de la Rovira" sobre la creació d'El Casalet
“A la primavera de 1990 vam rebre la visita de la Sra. Traité, delegada de Zona de la Conselleria de Benestar social, interessada per les nostres activitats i projectes, que ens va estimular i encoratjar en el nostre propòsit, dient-nos que Benestar Social ens faria costat. Va fer venir l’arquitecte del Servei que va trobar molt adient l’emplaçament i l’adaptació del local per a la finalitat proposada.”
“Un arquitecte veí, al qual estem molt agraïts, ens va fer un projecte. S’havien de fer unes obres, equipar el local i posar-lo en funcionament. El cost, evidentment, s’escapava de les nostres possibilitats, però amb l’encoratjament de Benestar Social i amb l’interès de fer un servei al barri, encara que fos en suplència de l’Administració, ens vam decidir tirar-ho endavant, ja que la necessitat era molt gran.”
“El Sr. Serrano, substitut de la Sra. Traité, va continuar engrescant-nos, i parlant, vam fer una proposta econòmica als representants de les Administracions, en principi molt ben vista, d’unes subvencions que ens permetrien tirar endavant el projecte, i que es concretaven en dividir el cost total en la següent proporció: 45% Districte, 45% Benestar Social i 10% l’Associació de Veïns. El pressupost total era de 10 milions i escaig (de ptes.), reduïbles a 9 si prescindíem d’algunes coses. D’acord amb la proposta, el Districte va respondre afirmativament, fent una aportació de 4 milions destinats en bona part a l’obra d’adaptació. L’Associació va aportar 1 milió de ptes., que es van destinar a la insonorització del local i la instal·lació elèctrica.”
“Quant a Benestar Social, vam presentar-los el pressupost total (obra i equipament) per un import de més de 10 milions i els demanàvem una aportació seva de 4 milions i escaig. La petició la vàrem fer a principis de 1992.”
“Durant l’any 1992 es va parlar diverses vegades amb el seu representant actual Sr. Latre. Se’ns va manifestar que no podien atorgar-nos la subvenció per obres, però que reconduirien la nostra petició a Equipament.”
“A febrer de 1993 vam haver de fer una nova petició de subvenció a Equipament per indicació del Sr. Latre. El 23 de novembre no hem rebut cap comunicació d’aprovació de subvenció, però sí bones paraules dient-nos que vindria, ja que totes les d’aquest any encara no estan adjudicades.”
“Per fi, el dia 23 d’abril de 1994, dissabte, dia de Sant Jordi, a la una del migdia, inaugurarem EL CASALET. L’acte anirà precedit d’un concert, que ens oferirà la Coral Esplai Sanllehy i seguit d’un refresc per tots els assistents.”
Compartir dona gustet!
