La Cooperativa Graciense de Viviendas va comprar a finals dels anys seixanta del segle XX els terrenys de la pedrera de Can Baró i del camp del futbol del Baronense per construir els blocs d’habitatges de la seva promoció anomenada Font Castellana.

La pedrera, en explotació des de 1712 i en un principi propietat del baró de Sant Lluís, havia anat canviant els titulars durant més de dos segles fins que el 1967 l’empresa Piedras y Derivados S.A. la va tancar definitivament. 

El terreny estava entre els carrers Tenerife i Francesc Alegre, la plaça Font Castellana i la falda del turó de la Rovira. 

La pedrera i el camp de futbol estaven en una zona qualificada de zona verda, però l’Ajuntament no tenia diners per comprar-lo, i va requalificar la zona com a a verd semi intensiu, donant permís per edificar un coeficient determinat amb la condició d’entregar la resta a l’ajuntament com a zona verda.

La urbanització de tota la zona va anar a càrrec dels propietaris dels habitatges. Hi van destinar 10 milions de pessetes, sumant l’aportació de 30 000 pessetes per cada pis que donava el govern per ser Vivienda Progegida.

El carrer Tenerife, en aquell temps, estava per urbanitzar. Hi havia la santabàrbara de la pedrera i un desnivell considerable. L’antic camp de futbol es va reomplir amb enderrocs d’obres públiques. En el carrer de Francesc Alegre, la calçada era de formigó i no hi havia vorera en el costat dels nombres senars.

En la part alta, a la falta del turó, hi havia les barraques amb teulades d’uralita, sense sanitaris ni clavegueram, les necessitats es feien a l’aire lliure. Després de les queixes dels veïns, perque des de les finestres es veia defecar a la gent, el consistori va construir-hi uns vàters i dutxes públics en la part alta del carrer Francesc Alegre.

Dintre de la pedrera també hi havia una barraca habitada al costat de l’eucaliptus.

Tampoc hi havia arbres al carrer, i en un acte de voluntariat un diumenge al matí el veïnat en va plantar alguns.

Tal com anaven avançant les obres, s’anava pagant el pis. La cooperativa també gestionava amb La Caixa crèdits per qui ho necessitava.

La construcció tingué la part tràgica. Durant la construcció dels blocs, un paleta moro va caure i va perdre la vida. Tots els seus companys moros varen abandonar l’obra sense acomiadar-se ni cobrar. Per aquest fet, en acabar, no es va posar cap bandera a cap dels edificis.

El setembre de 1971, s’entregaren les primeres claus.

Durant la construcció dels pisos verds (Raimon Caselles), on s’havien d’allotjar els barraquistes, ens col·locaren uns barracons provisionals en l’esplanada entre els carrers de Tenerife i Francesc Alegre que s’allargà en el temps.

També vam patir les detonacions nocturnes de la construcció del túnel de la Rovira.

Un cop habitats els pisos, va néixer un moviment associatiu que va donar personalitat al nou barri, formant-se l’Associació de Propietaris Font Castellana, que va ser activa fins al 2009, que editava la revista Turó de la Rovira i que donava classes de català, anglès i de cuina. També organitzava la Festa Major, per la Mercè, amb concurs de paelles, concerts de la banda municipal, de l’Orfeó Gracienc i ballades de sardanes amb cobla.