De qui era la casa aïllada que apareix al cim del Turó de la Rovira en una foto datada en 1929? Fent recerca a diversos arxius he pogut identificar-la com El Castell, una propietat de Norberto Peñasco i Galí, de qui us faig una petita biografia.
Amic i seguidor del general Prim
Norberto Peñasco i Galí (1839-1901) va ser un militar de l’exèrcit espanyol amic i seguidor del general Prim. El 1866 va participar en la revolta de la caserna de Sant Gil a Madrid, promoguda pel general Prim amb la intenció de derrocar la monarquia d’Isabel II. La revolta no va tenir èxit i més de seixanta sotsoficials van ser jutjats i executats. Norberto Peñasco i Joan Prim s’havien exiliat a França i van ser condemnats en rebel·lió. (1) Dos anys després i sota la direcció del general Prim i altres dirigents militars, va triomfar una nova revolta coneguda com La Gloriosa, que expulsaria als Borbons d’Espanya durant el nomenat Sexenni Democràtic, i Norberto Peñasco va col·laborar amb el general Prim quan aquest era president del govern de l’estat espanyol.
Norberto Peñasco compra una finca al Turó de la Rovira
Un cop retirat amb el rang de tinent coronel va comprar finques a Barcelona, on residia. L’any 1889 compra la gran finca de Can Carabassa a l’actual barri de Font d’en Fargues i un any després altra finca al cim del Turó de la Rovira. (2) Va intentar especular amb la venda d’aquests terrenys per construir un gran cementiri pel municipi de Sant Martí de Provençals.
A la finca del cim del Turó de la Rovira construirà una casa-torre denominada El Castell i cercarà el terreny amb un mur del qual encara es conserven alguns trams. (3)
Durant la Guerra Civil, la finca va ser expropiada per la Generalitat de Catalunya i la casa El Castell va ser derruïda el 1937, ja que dificultava l’operativitat de les bateries antiaèries que es van ubicar a la finca.
Els seus darrers anys, es va dedicar a la vida política essent president del Comitè Provincial de la Izquierda Dinástica de Barcelona (1884) i cap del Partit Reformista de Barcelona (1887).
L’actual carrer de Penyal de Barcelona és en realitat el carrer de Peñasco, en memòria de Norberto Peñasco i Galí (4). En traduir els noms dels carrers al català es perd la relació del carrer amb la persona.
Juanjo Fernández.
—
Notes:
(1) Gaceta de Madrid, 26/9/1866.
(2) Arxiu de Protocols Notarials. 1383/107 Luis Gonzaga Soler i Pla.
(3) QUARHIS 14 – Quaderns d’Arqueologia i Història de Barcelona.
